Just weeks before new EU repair rules for smartphones were set to take effect, we learned that the European Commission has proposed a “corrective legislative act” that would weaken your right to repair.

The “corrective act” would effectively scrap the requirement for user-replaceable displays — the very parts most likely to break. This would mean consumers could buy spare screens, but not be allowed to install them themselves. It’s an industry-friendly decision that maintains the status quo and flies in the face of sustainability and common sense.

We’ve already submitted official feedback and are pushing hard to keep provisions on user-replaceable displays — but we need your help to keep going. The outcome will be decided between now and mid-June.

You can donate now to us now to help defend strong repair rights in Europe.

Your support powers our coalition of over 180 organisations in 30 countries, fighting every day to make repair accessible, affordable, and mainstream.Let’s make sure these vital regulations work for people and the planet — not just for manufacturers.

More news

12 febrer 2025

Les bateries tenen una vida útil limitada. Assegurar-se que siguin extraïbles i reemplaçables és crucial per allargar la vida útil dels productes més enllà de la durada d’una sola bateria. L’any 2023, es va adoptar finalment el Reglament Europeu sobre Bateries, que va entrar en vigor amb l’objectiu de garantir que aquesta tecnologia clau sigui produïda, utilitzada i gestionada de manera més sostenible. L’article 11 del Reglament sobre Bateries se centra específicament en els requisits d’extracció i reemplaçament de bateries portàtils i de bateries de mitjans de transport lleugers (MTL). Aquest article entrarà en vigor el febrer del 2027 i, mentrestant, la Comissió Europea ha estat treballant en unes directrius per a la seva aplicació. La nostra coalició ha aportar propostes al llarg d’aquest procés.  Les directrius per a l’aplicació harmonitzada de l’article 11 del Reglament sobre Bateries han estat recentment publicades al Diari Oficial de la Unió Europea. Tot i que no són vinculants legalment, aquestes directrius aporten llum sobre diverses disposicions de l’article 11 i orienten la seva interpretació i futura aplicació. Com és habitual, hem analitzat de prop el que contenen i el que no.  Definicions i excepcions Per començar, les directrius aclareixen algunes definicions – com, per exemple, qui és considerat un “professional independent” per a les operacions de reparació. També s’ofereixen orientacions sobre els tipus d’eines, seguint l’estàndard EN:45554(2020). No obstant això, és lamentable que, per considerar que una bateria és fàcilment extraïble per part dels usuaris, segons les directrius n’hi hagi prou amb que es pugui retirar amb eines comercialment disponibles, en comptes d’eines bàsiques, la qual cosa (i) faria la reparació més accessible per a tothom i (ii) s’alinearia amb la normativa existent d’Ecodisseny.  Excepcions parcials als requisits de l’Article 11 són possibles per a productes dissenyats per funcionar principalment en entorns humits. Les directrius confirmen cinc criteris que han de complir-se perquè aquestes excepcions siguin permeses -en aquest cas, les bateries només han de ser reemplaçables per un professional independent, no per l’usuari final. Els criteris de “compromís amb la seguretat” i “impossibilitat de redisseny” del producte es mantenen rigorosos, requerint proves directes en la documentació del producte. Com a resultat, seria lògic esperar que els índexs de protecció (IP) dels productes es confirmessin com a insuficients per demostrar el compliment dels criteris. Tanmateix, el text de les directrius conté un error ortogràfic important, especificant que les classificacions IP poden ser considerades “suficients” per demostrar el compliment, un error que cal corregir immediatament per evitar confusions.  Alguns productes es beneficien d’una exempció total de les normes, com ara productes vitals o crítics per a la seguretat, com dispositius mèdics implantables actius o crítics per a la seguretat, o productes que recullen dades contínuament, com dispositius de laboratori o terminals de punt de venda (TPV). Malauradament, els audiòfons també han estat inclosos entre els productes elegibles per a l’exempció total per “riscos de seguretat” en cas de substitució de la bateria, tot i que es pot realitzar perfectament de manera segura per l’usuari.  Què passa amb les bateries dels telèfons intel·ligents? Lamentablement, s’ha perdut una gran oportunitat per garantir que totes les bateries de telèfons intel·ligents i tauletes siguin extraïbles i reemplaçables per les persones usuàries. Després de diversos canvis de criteri per part de la Comissió al llarg del procés legislatiu, les directrius indiquen que, per a les bateries portàtils cobertes per la normativa d’Ecodisseny per a telèfons i tauletes, aquesta tindrà prioritat sobre el reglament de Bateries, permetent una important excepció als requisits d’extracció i reemplaçament per als dispositius que compleixin determinats requisits de durabilitat de la bateria i resistència a l’aigua. Això no només contradiu l’objectiu mateix del Reglament de Bateries, sinó que també corre el risc d’establir un precedent perillós decara als futurs requisits d’Ecodisseny específics per a productes, reforçant una falsa dicotomia entre durabilitat i reparabilitat.  Compatibilitat i disponibilitat de bateries de recanvi Quan és hora de reemplaçar una bateria, s’espera que les bateries de recanvi siguin disponibles i compatibles amb el respectiu dispositiu. També s’espera que la compatibilitat no es restringeixi només a bateries originals. Per sort, les directrius clarifiquen que el disseny de les bateries ha de permetre l’ús tant de bateries originals con de compatibles, mentre que s’asseguri la seguretat, funció i funcionalitat d’ambdues. També prohibeixen les pràctiques de programa que limiten el reemplaçament de bateries influenciant la funcionalitat dels productes, especialment l’emparellament de peces. Tanmateix, el que podria ser un problema és que proveir instruccions de reemplaçament en el manual de l’usuari és només “molt recomanable” i no requerit per als fabricants.  Les bateries de recanvi han de ser tant accessibles com assequibles per permetre realment la reparació. Les directrius especifiquen que les bateries de recanvi s’han d’oferir durant almenys cinc anys després de la comercialització de la darrera unitat del producte. També ofereixen orientacions sobre el termini màxim de lliurament, fent referència als requisits existents d’Ecodisseny, i afirmen que les bateries s’han d’oferir a un preu raonable i no discriminatori. Tanmateix, aquest concepte no es defineix més detalladament. Un criteri basat en la proporcionalitat respecte al preu del producte seria adequat, ja que diversos estudis han demostrat que els consumidors tendeixen a substituir en lloc de reparar quan el cost total de la reparació supera el 30% del preu d’un producte nou o equivalent. Atès que els costos de reparació inclouen no només les peces de recanvi sinó també la mà d’obra i els costos de transport, seria recomanable establir un llindar proporcional molt per sota del 30% del cost d’un producte nou. Aquesta mesura hauria d’aplicar-se també de manera general a totes les peces de recanvi dels productes coberts pels requisits de reparabilitat, ja que la Directiva sobre el Dret a la Reparació també …

23 gener 2025

La nostra coalició ha lluitat intensament i ha aconseguit que s’aprovessin diverses lleis europees en favor d’un dret a la reparació europeu en els darrers cinc anys. Aquestes inclouen les Normes Comunes per a la Promoció de la Reparació de Béns (Directiva sobre el Dret a la Reparació), el Reglament d’Ecodisseny per a Productes Sostenibles (ESPR), els Reglaments d’Ecodisseny i Etiquetatge Energètic per a Telèfons Intel·ligents i Tauletes, i el Reglament sobre Bateries. Vol dir això que la ciutadania europea ja té, finalment, un dret a la reparació? No ben bé… La legislació actual continua sent molt limitada en abast i ambició, i la regulació específica per producte fa difícil entendre quin és el dret a la reparació que té el consumidor segons el producte, deixant-nos, de fet, encara lluitant per poder reparar. L’any 2024, vam elaborar una anàlisi exhaustiva de la legislació sobre el dret a la reparació a la UE, mitjançant un extens document de política, una taula amb una visió general per producte i una nova secció al nostre web anomenada What’s my Right to Repair. A mesura que ens preparem per defensar aquest dret amb més força durant el 2025, també hem publicat un breu informe de dues pàgines que resumeix l’estat actual de la qüestió, què cobreix la legislació vigent i què hi falta, i com aconseguir un dret universal a la reparació. La nostra anàlisi revela clares mancances en la política actual de productes i consumidors —tant en matèria d’ecodisseny com de dret a la reparació— dins de la UE: Per això continuem lluitant per millorar la legislació de la UE i presentem a les persones responsables de les polítiques les nostres demandes clau: Llegeix més informació al nostre informe de dues pàgines, al document complet de política i a la nova pàgina web Quin és el meu Dret a Reparar!