El mercat de la reparació de vehicles ha demostrat durant molt de temps què passa quan el disseny per a la durabilitat es combina amb regulacions sòlides, orientades al consumidor, que garanteixen una competència justa i un terreny de joc equitatiu entre fabricants i empreses independents del mercat de postvenda. Tanmateix, avui dia, amb l’evolució de la tecnologia i dels mercats, la reparabilitat dels vehicles es veu cada cop més amenaçada per dissenys no desmuntables, la manca de disponibilitat de peces o serveis, pràctiques anti-reparació i components electrònics propensos a l’obsolescència prematura.
La reparabilitat dels vehicles és important en termes de sostenibilitat —és essencial per reduir l’ús de recursos i afavorir la independència de la UE respecte a la importació de matèries primeres crítiques, especialment pel que fa a les bateries dels vehicles elèctrics (VE)— però també des d’una perspectiva socioeconòmica. Atès que una gran part de la ciutadania europea depèn del cotxe (un 88% de les llars posseeixen almenys un vehicle) i el seu alt cost, la durabilitat dels vehicles és una qüestió clau per als consumidors. Comprometre el dret a la reparació dels vehicles significa augmentar els costos de manteniment, les primes d’assegurances i afavorir la substitució prematura dels vehicles. També implica dificultar la continuïtat de les empreses independents del sector postvenda, com ara tallers de reparació i distribuïdors de recanvis.
La Comissió Europea ha proposat un Reglament sobre requisits de circularitat en el disseny dels vehicles i la gestió dels vehicles fora d’ús. No obstant això, la proposta desaprofita diverses oportunitats per garantir disposicions sòlides sobre la reparació, la reutilització i el disseny circular. Juntament amb l’EEB, ECOS, iFixit, HOP, The Restart Project, DUH i actors del sector automobilístic com el FIA European Bureau, FIGIEFA, Insurance Europe i MOBILIANS, hem publicat una declaració conjunta amb les nostres recomanacions per protegir el dret a la reparació de vehicles per a consumidors i empreses. Els nostres principals punts de millora es refereixen al disseny, a les peces de recanvi i la informació per a la reparació, a les pràctiques anti-reparació, així com a la reparabilitat i la possibilitat de substitució de les bateries dels VE.
El següent pas en el procés legislatiu serà la publicació d’un informe preliminar per part del Parlament Europeu sobre la proposta de Reglament de la Comissió Europea. Per això, instem als co-legisladors a tenir en compte les nostres aportacions, ja que el dret de consumidors i empreses a reparar vehicles s’ha de protegir i reforçar. També convidem les organitzacions que treballen en la reparació de vehicles i la distribució de recanvis a unir-se a la nostra coalició i a defensar, plegats, vehicles més reparables, peces de recanvi més accessibles, menys bloquejos de reparació mitjançant programari i molt més! Pots obtenir més informació sobre com unir-te aquí.
Disseny per a la reparació i accés a peces de recanvi
La UE té una llarga trajectòria en la regulació de productes sota criteris d’ecodisseny, incloent-hi aspectes de durabilitat i reparabilitat. Com en molts altres sectors, les peces de recanvi són essencials per a la reparació de vehicles. Per aquest motiu, s’han d’introduir requisits mínims respecte a la disponibilitat de peces de recanvi durant almenys 20 anys després de la comercialització del vehicle. A més, els preus de les peces de recanvi no haurien de dissuadir la reparació i afavorir la substitució. També cal assegurar que el disseny dels components permeti la reparació del vehicle per part d’operadors de manteniment durant la fase d’ús, abordant pràctiques de disseny com la giga-fosa (giga-casting) mitjançant requisits sobre la profunditat de desmuntatge. Finalment, cal garantir que les reparacions es puguin dur a terme sense necessitat d’eines específiques de marca, per evitar restriccions a la competència.
Pràctiques anti-reparació i obsolescència de programari
+Pràctiques com l’associació de peces per programari (software part-pairing) són una barrera important per a la reparació, ja que limiten l’elecció del consumidor i el mercat de la reparació, permetent als fabricants establir monopolis sobre les reparacions i les peces de recanvi, fet que encareix els costos. Aquestes tècniques que impedeixen la reparació independent haurien de ser prohibides, i s’haurien d’establir mesures d’interoperabilitat que permetin als operadors de reparació, per exemple, desregistrar peces d’un vehicle i registrar-les en un altre.
De manera similar, a mesura que els vehicles es tornen més connectats i dependents dels sistemes operatius, també augmenta el risc d’obsolescència del programari. Així com exigim la disponibilitat de peces de recanvi, també s’haurien de garantir les actualitzacions de programari durant almenys 20 anys, tenint en compte que la vida útil mitjana d’un vehicle és actualment d’uns 19 anys. A tall de comparació, els telèfons intel·ligents, amb una vida útil mitjana de 4 anys, tenen una obligació de manteniment de programari d’un mínim de 5 anys sota el seu Reglament d’Ecodisseny.
Accés a la informació per a la reparació
Un mercat competitiu de la reparació requereix que l’accés a la informació sigui no discriminatori i que no encareixi la reparació. Per tant, l’accés a la informació de reparació hauria de ser gratuït i durant un període equivalent al de disponibilitat de les peces de recanvi i les actualitzacions de programari.
També s’hauria d’introduir una puntuació de reparabilitat, assegurant que sigui eficaç per distingir els productes amb millor rendiment. En altres paraules, els vehicles que només compleixin amb els requisits mínims haurien de rebre la puntuació mínima de reparabilitat, deixant marge per a la innovació i la competència per l’excel·lència. Tenint en compte que els vehicles de combustió interna (VCI) es deixaran de comercialitzar a partir del 2035, i les evidents diferències entre VCI i VE que podrien induir a comparacions errònies, aquesta puntuació s’hauria de desenvolupar només per als VE.
Reparabilitat de les bateries dels vehicles elèctrics
Davant la creixent electrificació del transport per carretera, garantir que les bateries dels VE siguin substituïbles i reparables és fonamental. Tot i que els fabricants europeus encara permeten el desmuntatge i la substitució dels mòduls de bateria, diversos fabricants no europeus dificulten aquest procés mitjançant l’ús de resines i materials d’interfície tèrmica que segellen els mòduls i impedeixen la reparació. El Reglament de Bateries de la UE no aborda actualment aquesta qüestió, que hauria de ser tractada en el Reglament proposat mitjançant requisits de substituïbilitat i reparabilitat per a les bateries dels VE.
Llegeix la nostra declaració conjunta completa aquí!