Preguntes freqüents

Els productes electrònics tenen una petjada ecològica molt gran: per fabricar-los, calen matèries primeres preuades i grans quantitats d’energia. Un cop es llencen aquests productes, es perd tota aquesta energia i molts materials, ja que només se’n pot reciclar una part molt petita. Per això, allargar la vida útil dels productes elèctrics i electrònics mitjançant la reparació és la manera més eficient de reduir-ne la petjada ecològica.

Trobareu més informació sobreaquest tema aquí: (https://eeb.org/library/coolproducts-report/).

La majoriadels nostres productes elèctrics i electrònics es fabriquen en massa a països on els sous són baixos i els danys mediambientals o socials de la fabricació no repercuteixen en el preu. Per tant, aquests productes sovint són molt barats. En canvi, la reparació requereix una diagnosi individualitzada i la mà d’obra d’una persona tècnicaexperimentada. A més, les normes socials i mediambientals encareixen la mà d’obra a la UE. Finalment, el disseny dels productes sovint en dificulta i n’alenteix la reparació, i a vegades les peces de recanvi són innecessàriament cares pel monopoli que hi té l’empresa que les fabrica.

Tot i que, evidentment, no és il·legal que arreglis un producte que sigui teu, nohi ha cap marc legal que garanteixi que ho puguis fer. Per exemple, no sempre tens dret a les instruccions de reparació, les peces de recanvi o les eines especialitzades que fan falta per arreglar un producte. El teu dret a reparar acaba on comença el dret de qui fabrica els productes a fer-los irreparables.

No podem esperar que el mercat posi remei a aquest problema. Si a les empreses els és més rendible vendre productes nous que facilitar les reparacions, només la legislació pot garantir que els fabricants facinpossible la reparació dels nostres producteso que els reparem nosaltresmateixos, posant les eines i la informació necessàries a les mans del públic.

Quan una empresapren decisions de disseny i de fabricació que limiten intencionadament la vida útil d’un producte, en diem «obsolescència programada». Això no necessàriament vol dir que el producte estigui dissenyat per espatllar-se al cap d’un temps determinat. Si el fabricant dissenyaun producte que no es pot desmuntar o decideix no crear peces de recanvi, instruccions de reparació o actualitzacions de programari, està limitantexpressament la vida útil del producte-que es fa obsolet perquè qui el fabricaha decidit no facilitar-ne un ús prolongat.