L’entrada en vigor de les noves normes de la UE que introdueixen requisits mínims de reparabilitat i puntuacions de reparació per a telèfons intel·ligents i tauletes suposa un avenç significatiu cap a la millora de la circularitat del sector. Tot i això, la pressió de la indústria ha aconseguit frenar mesures més ambicioses que haurien garantit una autèntica reparabilitat per part dels usuaris. La coalició Right to Repair Europe continua compromesa amb la defensa de drets més sòlids i pràctiques més justes.
La bona notícia: ens apropem als dispositius amb una vida útil de 7 anys i hi haurà més transparència sobre la reparabilitat en el moment de la venda.
La normativa comporta avenços prometedors. Els fabricants estaran obligats a facilitar l’accés a la informació sobre reparació i manteniment, així com peces de recanvi, als reparadors professionals i als usuaris finals durant com a mínim set anys després que un producte hagi estat retirat del mercat. Les actualitzacions de software hauran d’estar disponibles durant almenys cinc anys.
Quant a durabilitat, els telèfons intel·ligents actuals han de suportar almenys 45 caigudes accidentals sense perdre funcionalitat. A més a més, les bateries han de conservar com a mínim el 80% de la seva capacitat original després de 800 cicles de càrrega.
A partir del 20 de juny del 2025, s’introduirà a la UE una nova etiqueta energètica per a telèfons intel·ligents i tauletes. Per primera vegada, aquesta etiqueta avaluarà no només l’eficiència energètica , sinó també la fiabilitat, durabilitat i reparabilitat. Encara que ajudarà a orientar els consumidors cap a dispositius més duradors i reparables, ens sap greu que l’etiqueta no inclogui el cost de les peces de recanvi. Aquest element s’inclou en l’Índex de Reparabilitat francès (que ja s’ha suprimit per als telèfons intel·ligents, com passarà futurament amb qualsevol producte cobert per una etiqueta de reparació europea) i és fonamental per a la conscienciació real dels consumidors.
Continuen existint barreres: el cost, els bloquejos de software, la substituïbilitat de les pantalles i l’accés limitat a les peces.
Malgrat els avenços positius, s’han desaprofitat moltes oportunitats d’aconseguir un progrés significatiu.
Una de les principals preocupacions és el cost de les peces de recanvi. Segons les noves normes, els fabricants només han de proporcionar preus previs a impostos orientatius, cosa que significa que no estan obligats a realment complir els preus declarats. La coalició Right to Repair Europe continuarà lluitant per preus justos i uns Índexs de Reparabilitat més precisos, sobretot a mesura que es desenvolupen futurs Índexs de Reparabilitat per a ordinadors portàtils i altres dispositius.
Una altra qüestió important és l’ús continuat de l’emparellament de peces (part pairing), una pràctica de software que restringeix les reparacions en vincular components individuals a un dispositiu específic. Això permet als fabricants impedir les reparacions independents o desactivar determinades funcions si s’utilitzen peces no originals. Encara que demanem la prohibició total d’aquesta pràctica, continua estant permesa en la nova normativa. Quan la normativa entri en vigor, qualsevol substitució de components clau requerirà que els reparadors o restauradors professionals notifiquin el fabricant i sol·licitin una autorització de reparació. Això limita la capacitat tant dels usuaris finals com dels professionals de la reparació d’utilitzar peces que no siguin originals (non-OEM parts) i pot reduir la funcionalitat dels components substituïts.
La normativa obliga els fabricants a posar a disposició dels reparadors professionals 15 tipus de peces de recanvi. Tot i això, només cinc peces seran accessibles per als usuaris finals i les iniciatives de reparació comunitàries, com els «repair cafés». Aquesta llista exclou components importants com conjunts de càmeres i connectors d’àudio externs. A més, si els fabricants compleixen determinats llindars de durabilitat per a les bateries, no hauran de posar-les a disposició dels consumidors.
Un resultat particularment decebedor té a veure amb la reparació de pantalles. Encara que les pantalles han de continuar a l’abast dels usuaris finals, una correcció d’última hora ha fet que, al final, no calgui que els usuaris puguin substituir-les amb eines bàsiques, com s’establia al text votat i publicat originalment. En canvi, els requisits finals, més indulgents, només exigeixen que els professionals puguin substituir els components utilitzant eines disponibles en el mercat (que podrien ser força cares) a un taller. Aquest canvi soscava l’accessibilitat i, en essència, manté l’statu quo, sense impulsar cap innovació real en matèria de disseny ecològic.
Malgrat aquests contratemps, és important recordar que aquesta normativa no hauria vist la llum sense els incansables esforços de la nostra coalició, els seus socis i els seus simpatitzants. Tot i que celebrem la seva entrada en vigor, encara ens queda molta feina. Serà essencial realitzar un seguiment exhaustiu de la seva aplicació, especialment pel que respecta al compliment i a l’impacte real. Alguns canvis haurien de ser visibles immediatament: les etiquetes de reparabilitat haurien d’aparèixer en tots els models existents disponibles en botigues, fins i tot en els comercialitzats abans del 20 de juny del 2025, i els fabricants ja haurien de publicar en línia llistes indicatives dels preus de les peces de recanvi.
Aquestes noves normes s’emmarquen en el Reglament (UE) 2023/1670 sobre disseny ecològic, que s’aplica als telèfons mòbils, els telèfons sense fil i les tauletes. Alhora, la Comissió Europea ha publicat el Reglament Delegat (UE) 2023/1670, pel qual s’estableixen els requisits d’etiquetatge energètic. Per obtenir més informació, veieu: Requisits de disseny ecològic per a telèfons intel·ligents i tauletes (acte corrector del Reglament (UE) 2023/1670)
Contacte: Cristina Ganapini – info@repair.eu