«Reparar és massa car». La majoria hem sentit o dit això almenys un cop en haver de bregar amb un producte o electrodomèstic avariat. El cost elevat de les reparacions i peces de recanvi suposa un gran obstacle per a la reparació i prevenció de residus, cosa que sovint empenta els consumidors a substituir els productes abans de temps1. La nostra coalició ha investigat i denunciat aquest problema, supervisant els preus dels recanvis al llarg dels anys per a una varietat de productes i trobant variacions escandalosament altes, les quals sovint provoquen que els recanvis costin tant o més que el mateix producte en el mercat2.
És clar que això deixa poc marge per a la reparació en casos d’avaria d’un producte. Fins i tot en casos menys extrems, els preus dels recanvis poden continuar obstaculitzant la reparació. Les investigacions demostren que, en general, els consumidors prefereixen substituir un producte en comptes de reparar-lo si el cost de la reparació supera el 30% del preu d’un producte nou3. Tenint en compte que els costos de reparació es componen de peces de recanvi, mà d’obra i/o transport, és evident que és necessari que els preus de les peces de recanvi siguin molt inferiors al 30% del preu d’un producte nou per no obstaculitzar la reparació. En cas de no ser així, quin sentit té tenir productes que són tècnicament reparables, però que resulten massa cars per reparar?
Preus (des)raonats
Després d’anys de campanya, els quals van incloure nombroses contribucions escrites per impulsar mesures contra els preus prohibitius dels recanvis, i fins i tot l’organització de la nostra pròpia versió del joc «El preu (in)just» amb els polítics responsables de la UE el 2023, hem començat a veure el tema mencionat més i més en la legislació de la UE i en els debats polítics actuals. Així i tot, com ja hauràs endevinat, els avenços aconseguits fins ara no són ni de bon tros suficients.
Encara que tant les normes comunes per promoure la reparació de béns com el reglament sobre bateries fan referència i exigeixen preus «raonables» i «no discriminatoris» per a les peces de recanvi, manquen de criteris clars per a la seva aplicació4. Si la interpretació de què és un preu raonable queda a les mans dels tribunals nacionals, com passaria si la Comissió no proposés directrius, els riscos de fragmentació del mercat de la UE són significatius. Podrien coexistir interpretacions heterogènies en el mercat interior, cosa que donaria lloc a criteris de preus no harmonitzats i augmentaria la complexitat i els riscos jurídics per als fabricants i els detallistes, i conduiria inevitablement a casos judicials més llargs. Això, en última instància, impediria als consumidors beneficiar-se dels preus raonables de les peces de recanvi. Per tant, uns requisits harmonitzats per als preus de les peces de recanvi serien beneficiosos per al funcionament del mercat interior de la UE.
En el marc del Reglament d’Ecodisseny de Productes Sostenibles (ESPR), la Comissió ha previst la possibilitat d’aplicar requisits de reparabilitat horitzontal a més productes a la vegada. Això significa que tenim una oportunitat única per abordar per fi els obstacles a la reparació de manera generalitzada i més eficient, però és fonamental que es tingui molt en compte el preu de les peces de recanvi i s’abordi de manera horitzontal. Aquests requisits de reparabilitat horitzontal també es van debatre a la primera reunió del Fòrum de Disseny Ecològic, celebrada el febrer del 2025, i la nostra coalició va enviar les seves observacions específicament sobre la seva inclusió en el primer pla de treball del ESPR, el seu abast i ambició, i la importància d’abordar els preus prohibitius de les peces de recanvi.
Solucionem-ho: la nostra proposta
El problema del preu elevat dels recanvis pot solucionar-se mitjançant la regulació o la competència (justa). Idealment, totes dues mesures s’aplicaran conjuntament, exigint als fabricants que ofereixin recanvis a preus realment raonables i no discriminatoris, i garantint la transparència per als consumidors i la igualtat de condicions per a l’ús de peces originals noves, peces de recanvi i peces usades5. Com que, actualment, cap d’aquests dos escenaris reflecteix la realitat, aquest va ser precisament el punt de partida de la nostra pròpia proposta per abordar els preus dels recanvis, descrita al nostre últim informe oficial.
- Requisits d’informació vinculants: Els fabricants, com a mínim, haurien de comprometre’s a respectar els preus previs a impostos de les peces de recanvi que declaren i comuniquen als consumidors (tal com ja se’ls exigeix per als productes i peces de recanvi subjectes a la normativa sobre disseny ecològic). Dit d’una altra manera, el preu declarat de les peces de recanvi no hauria de ser merament orientatiu, sinó un compromís vinculant. Els fabricants serien lliures de declarar un preu més alt, però se’ls exigiria no superar-lo6. La llista de preus podria actualitzar-se anualment per tenir en compte la inflació, i haurien d’establir-se sancions en cas d’incompliment.
- Inclusió del preu a les puntuacions de reparabilitat: Les puntuacions de reparabilitat a tota la UE han de tenir en compte el preu de les peces de recanvi com a criteri de puntuació7 i introduir un enfocament basat en factors limitants. Només així seran representatives de la veritable reparabilitat d’un producte per als consumidors. La nostra proposta conté una metodologia per fer-ho possible, prenent el llindar del 30% com a límit per a la puntuació mínima i assignant una ponderació proporcional al criteri del preu. Encara que les declaracions anteriors que la volatilitat dels preus complica la regulació i la puntuació8, fer que el preu declarat sigui un requisit d’informació vinculant per a tots els fabricants permetrà aquesta solució.
Ambdues mesures són necessàries perquè els consumidors puguin prendre decisions informades a l’hora de comprar un producte i perquè puguin reparar-lo quan s’espatlli, evitant situacions en què un producte tècnicament reparable s’acabi rebutjant a causa dels preus prohibitius dels recanvis. Aquest enfocament i metodologia compta amb el suport de diverses parts interessades, com Fnac Darty, Leroy Merlin i el Consell Europeu de Comerç Electrònic de Consumidors (European Consumer Electronics Retail Council, EuCer), cosa que reflecteix la seva importància econòmica. Un preu just de les peces de recanvi és essencial i estratègic per protegir el poder adquisitiu dels consumidors, permetre la reparació i prolongació de la vida útils dels productes, donar suport a les pimes europees i promoure els llocs de treball locals relacionats amb la reutilització i la reparació, reforçant així l’economia circular i l’autonomia estratègica d’Europa. Per aconseguir-ho, però, és necessari adoptar un enfocament horitzontal i harmonitzat a escala de la UE.
Llegiu més al nostre informe oficial (en anglès)!
- El preu de les peces de recanvi va ser l’obstacle més anomenat pel 68% dels consumidors en un estudi realitzat el 2019 per l’ADEME. El preu de la reparació també es va identificar com el factor més decisiu que influeix en la decisió dels consumidors de reparar al Baròmetre SAV de Fnac (2022). El 2024, un informe de l’Open Repair Alliance també va revelar que el preu de les peces de recanvi era un dels principals factors que determinaven la no reparació dels productes portats a esdeveniments de reparació comunitaris. ↩︎
- Vegeu els exemples que recopilem sobre bateries d’aspiradores, plaques de circuits de rentadores, motors de tallagespes, carregadors d’ordinadors portàtils, cistelles de rentaplats i portes de vidre de forns a la nostra anterior entrada del blog (anglès). Els tècnics independents de reparació d’electrodomèstics també han informat que els preus de les peces han fet que molts electrodomèstics siguin «massa cars de reparar», i alguns esmenten que els fabricants multipliquen per tres o més el preu de les peces, vegeu (en anglès) Investigation of Barriers to Appliance Service Information Access (2023), de la coalició Right to Repair, p. 64. ↩︎
- En el seu estudi del 2025 Étude sur les pièces détachées pour la réparation, l’ADEME va concloure que, perquè un producte sigui reparat, el cost de la reparació no ha de superar el 30% del preu de compra del producte. El seu estudi del 2019 (vegeu la nota anterior) va revelar que, quan el cost de la reparació supera el 25%, la meitat dels enquestats opta per la substitució. L’estudi d’avaluació d’impacte de les normes comunes per promoure la reparació de béns va revelar que el límit d’un preu mitjà de reparació acceptable és al voltant del 20% del preu de compra del producte (vegeu, en anglès, Impact Assessment Report, p. 17). Aquest llindar també el proposen Florent Curel et al. a Rendre la réparation accessible (2023). ↩︎
- [1] L’obligació de subministrar peces de recanvi a un preu raonable serà aplicable a partir de juliol de 2026 per als productes subjectes als requisits de reparabilitat en virtut del disseny ecològic (en virtut de la Directiva (UE) 2024/1799 sobre normes comunes per promoure la reparació de béns) que a partir del febrer de 2027 Reglament (UE) 2023/1542 relatiu a les piles i bateries i els seus residus). ↩︎
- La nostra coalició fa molt de temps que denuncia les pràctiques contràries a la reparació, com l’aparellament de peces, que restringeixen l’ús de peces de recanvi de segona mà i de postvenda, cosa que reforça la posició monopolística del fabricant i, sovint, contribueix a les elevades variacions de preus de les peces de recanvi originals. ↩︎
- De vegades, se suggereix que l’obligació de comprometre’s a determinats preus estaria en contradicció amb un mercat interior lliure. En aquest context, el Reglament (UE) 2015/2120 sobre xarxes i serveis de comunicacions electròniques representa un precedent, ja que exigeix als proveïdors que ofereixin als clients d’itinerància a tota la UE les mateixes tarifes que apliquen a escala local. Els proveïdors de telefonia mòbil són lliures de fixar els seus preus com vulguin, però estan obligats a mantenir-los i a oferir les mateixes tarifes a tota la UE, exactament el tipus de compromís que proposem per als preus de les peces de recanvi. ↩︎
- L’Índex de Reparabilité francès ja inclou el preu de les peces de recanvi com a criteri, tal com es mostra a la seva metodologia de puntuació. ↩︎
- Aquest argument va ser presentat pel personal del CCI en una reunió de parts interessades celebrada el 2024 sobre la puntuació de la reparabilitat dels ordinadors, i posteriorment es va incloure en un estudi més ampli del CCI sobre la pertinència dels productes per a la puntuació de la reparabilitat el 2025. ↩︎