Bones notícies: Microsoft ha confirmat que els usuaris de Windows 10 a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) tindran un any més d’actualitzacions gratuïtes si inicien sessió amb un compte de Microsoft. Això és una victòria digna de celebració. Les nostres campanyes, escrits i consignes han obligat un dels gegants tecnològics mundials a actuar. No és poca cosa i és un clar senyal que tenim poder!

Però siguem honestes: això és activar el ‘no molesteu’ durant un any. 

  • Està amagat, i la comunicació importa: Tret que Microsoft informi clarament els usuaris sobre l’extensió gratuïta, milions continuaran creient que necessiten un nou portàtil, tal com suggereix obertament la comunicació en tots els llocs web de Microsoft.
  • Un any no ens val: Milions d’ordinadors no poder actualitzar-se a Windows 11, i això no haurà canviat d’aquí a octubre de 2026. Un únic any extra només endarrereix el que és inevitable. Necessitem actualitzacions gratuïtes i automàtiques fins a almenys 2030, no una pròrroga temporal.
  • Justícia global: Microsoft l’ha d’estendre a escala mundial, no només a l’EEE. The Restart Project i US PIRG exigeixen que tots els usuaris aconsegueixin actualitzacions gratuïtes sense compromisos.

Els residus electrònics no es resoldran amb la bona voluntat de les empreses.

La crisi dels residus electrònics es veu impulsada per dispositius que moren abans de temps pel seu software. No hauríem d’anar batallant les companyies una per una, dispositiu per dispositiu. No podem continuar mobilitzant-nos cada vegada que una companyia decideix parar el suport. Des de portàtils fins a equipament mèdics, des de rellotges intel·ligents, electrodomèstics i fins i tot joguines, s’estan tirant innumerables productes perquè es paren les actualitzacions. Aquest cicle de mort prematura pels nostres dispositius electrònics està destrossant tant les nostres carteres com el planeta.

Per això necessitem lleis fermes i aplicables que garanteixin un suport de software a llarg termini. Les promeses corporatives i les solucions temporals no són suficients. Sense normes reals, els nostres drets i el nostre medi ambient continuaran sacrificant-se pel benefici econòmic.

L’obsolescència primerenca pot estar tècnicament prohibida a la UE, però a la pràctica està per tot arreu. És hora de tancar els buits legals d’una vegada per totes.

Per què la legislació actual es queda curta pel que fa a l’obsolescència per software

Les mesures actuals són insuficients i difícils de fer complir, cosa que deixa els consumidors desprotegits i els dispositius prematurament obsolets:

  • Les normes d’ecodisseny només especifiquen una duració d’actualització per a software de mòbils i tauletes mínima (5 anys). Els portàtils i altres innumerables dispositius queden exclosos.
  • La Directiva de Contingut Digital (Digital Content Directive, DCD) requereix que proveïdors com Microsoft proporcionin actualitzacions (de seguretat) «tot el temps que el consumidor pugui esperar de manera raonable». Una provisió imprecisa sense una duració determinant, cosa que fa que la seva aplicació sigui quasi impossible.
  • Les normes de ciberseguretat tenen buits considerables: els fabricants poden no donar actualitzacions a un dispositiu si la seva “vida útil previsible” és menor a cinc anys. La Regulació (UE) 2024/2847 (Article 13.8) sobre ciberseguretat horitzontal presenta llacunes importants. No aconsegueix definir el període requerit de suport i permet exempcions àmplies per a productes que es considera que tenen vides útils curtes, cosa que debilita la protecció dels consumidors.

El resultat: sense obligacions clares i aplicables per proporcionar actualitzacions que igualin la vida útil tècnica dels dispositius, els consumidors no tenen una opció segura o pràctica a part del reemplaçament prematur. Això augmenta els costos i residus electrònics.

Per tant, demanem a la Comissària europea Jessika Roswall que introdueixi requisits d’ecodisseny a la UE per a portàtils, ordenant com a mínim 15 anys d’actualitzacions de software. Més enllà dels portàtils, la Comissió ha d’establir requisits horitzontals fermes sobre durabilitat mínima i reparabilitat, assegurant les actualitzacions de suport de software i seguretat que s’ajusten a la vida útil potencial de tots els productes amb endoll o bateria. No més dispositius dissenyats per trencar-se o tornar-se obsolets abans de temps.