La nostra coalició ha lluitat intensament i ha aconseguit que s’aprovessin diverses lleis europees en favor d’un dret a la reparació europeu en els darrers cinc anys. Aquestes inclouen les Normes Comunes per a la Promoció de la Reparació de Béns (Directiva sobre el Dret a la Reparació), el Reglament d’Ecodisseny per a Productes Sostenibles (ESPR), els Reglaments d’Ecodisseny i Etiquetatge Energètic per a Telèfons Intel·ligents i Tauletes, i el Reglament sobre Bateries. Vol dir això que la ciutadania europea ja té, finalment, un dret a la reparació? No ben bé… La legislació actual continua sent molt limitada en abast i ambició, i la regulació específica per producte fa difícil entendre quin és el dret a la reparació que té el consumidor segons el producte, deixant-nos, de fet, encara lluitant per poder reparar.
L’any 2024, vam elaborar una anàlisi exhaustiva de la legislació sobre el dret a la reparació a la UE, mitjançant un extens document de política, una taula amb una visió general per producte i una nova secció al nostre web anomenada What’s my Right to Repair. A mesura que ens preparem per defensar aquest dret amb més força durant el 2025, també hem publicat un breu informe de dues pàgines que resumeix l’estat actual de la qüestió, què cobreix la legislació vigent i què hi falta, i com aconseguir un dret universal a la reparació.
La nostra anàlisi revela clares mancances en la política actual de productes i consumidors —tant en matèria d’ecodisseny com de dret a la reparació— dins de la UE:
- Disposem de reglaments d’ecodisseny que fan els nostres productes més reparables mitjançant la disponibilitat de peces de recanvi i informació per a la reparació, i dissenys pensats per al desmuntatge… però només s’apliquen als pocs productes que estan regulats de manera específica, deixant la resta de productes sense regulació i, potencialment, sense possibilitat de reparació.
- Disposem d’algunes peces de recanvi accessibles per a les persones consumidores… però només representen una minoria; la majoria només són accessibles per a professionals de la reparació, que han de passar per un procés administratiu llarg per obtenir-les —si és que estan disponibles.
- Tenim una Directiva sobre el Dret a la Reparació que prohibeix pràctiques anti-reparació, com l’associació obligatòria de peces (part-pairing) i bloquejos de programari, per als productes coberts per requisits d’ecodisseny, i que obliga els fabricants a oferir serveis i informació de reparació fins i tot fora del període de garantia… però aquestes pràctiques encara estan permeses si són “justificades per factors legítims i objectius”, deixant així una escletxa important oberta als fabricants, i l’obligació de reparar només s’aplica als productes que ja estan coberts per requisits de reparabilitat sota ecodisseny, permetent igualment al fabricant oferir una substitució en lloc d’una reparació si això li resulta més barat.
- La Directiva sobre el Dret a la Reparació obliga a oferir informació sobre el preu de les peces de recanvi i que aquestes es proporcionin a un preu raonable… però el preu declarat només serà indicatiu i, potencialment, podrà ser superat pels fabricants. A més, el concepte de preu raonable no està definit a nivell europeu, deixant la responsabilitat als Estats membres o a la jurisprudència.
- Tindrem puntuacions de reparabilitat per als nostres productes, començant pels telèfons intel·ligents sota el seu Reglament d’Ecodisseny… però aquestes puntuacions no inclouran el preu de les peces de recanvi com a paràmetre, fet que les fa molt menys rellevants que, per exemple, l’índex de reparabilitat francès, que sí que té en compte el preu de les peces en la seva puntuació.
Per això continuem lluitant per millorar la legislació de la UE i presentem a les persones responsables de les polítiques les nostres demandes clau:
- Requisits d’ecodisseny horitzontals i ambiciosos sobre reparabilitat que s’apliquin directament a diversos productes.
- Un abast ampli de la Directiva de Dret a la Reparació de la UE, sense escletxes que permetin pràctiques anti-reparació.
- Un preu raonable per a les peces de recanvi definit mitjançant criteris o directrius clares.
- Un sistema de puntuació de la reparabilitat que inclogui el preu de les peces de recanvi.
- Mesures financeres a escala nacional que promoguin la reparació, com ara fons i bonificacions.
- Una visió coherent amb la jerarquia de residus en la futura Llei d’Economia Circular i en les revisions de les polítiques de residus de la UE.
- Normes estrictes i controls sobre nous productes importats i venuts a través de mercats digitals.
- Suport econòmic i competència justa per als sectors de la reparació i la reutilització com a indústries clau a Europa.
Llegeix més informació al nostre informe de dues pàgines, al document complet de política i a la nova pàgina web Quin és el meu Dret a Reparar!