Photo by Mark A Phillips

EU national experts are set to rubberstamp faulty ‘right to repair’ rules for smartphones and tablets in a meeting taking place on Thursday in Brussels. 

Right to Repair coalition will stage a protest in front of the building where experts meet.

On Thursday 17 November, national experts will meet in Brussels to rubberstamp new ecodesign rules for smartphones and tablets. 

Sadly, draft rules seen by campaigners are fraught with loopholes. In practice, as they stand today, new rules will not grant a real right to repair to citizens, Right to Repair campaigners denounce. 

The meeting of the ecodesign and energy labelling regulatory committee with regard to mobile phones and tablets will take place on 17 November at 09:00, at the Borschette Centre in Brussels. 

In protest against this fake right to repair, campaigners will gather in front of the building, at the time when experts are expected to arrive for the meeting. Campaigners will make comments for journalists.

In a letter sent last week to national experts [1], the Right to Repair coalition calls on the EU to grant citizens a real right to repair, including: 

  1. Information and fairness on spare part price
  2. Software shall not be used to limit repair
  3. Equal access to spare parts and repair information
  4. Enable all crucial conditions for repair for the same duration, seven years after a product is retired from the market

Cristina Ganapini, Right to Repair campaigner, said: 

“EU citizens have made clear time and time again that they support repairability of electronics. Keeping our devices longer means reducing emissions and using less resources. But how can the EU keep promising a right to repair without including the price of spare parts as a criteria in its proposed repair index to bring clarity at the point of purchase? Repair won’t become a reality until we unlock the conditions for its affordability.”

Mathieu Rama, Programme Manager, Environmental Coalition on Standards (ECOS), said: 

“The bill as it is makes phones and tablets repairable… but only in theory. People will still find lots of barriers to repair. Spare parts and security updates will only be available for a period of five years. Rules are also worryingly unclear on how software could be used by manufacturers to avoid repairs by third parties. Today, phones last just about 2 years. For this environmental disaster to end, the EU will have to step up its game.”

Orla Butler, Associate Policy Officer for Circular Economy, European Environmental Bureau (EEB), said: 

“Short lived smartphones place a heavy burden on our climate, demand for rare metals, and consumer’s wallets. In order to make a repair economy for our electronic devices a reality in Europe, policy makers must ensure repair is affordable, open and accessible for all actors including independent repairers, repair cafes and end users. Unfortunately the ecodesign measures tabled for phones and tablets fall short in this regard” 

Right to Repair Europe’s demands to tackle the main flaws in the draft ecodesign bill for smartphones and tablets: 

The repair index criteria don’t take into account the price of spare parts.  

The price of spare parts is a key factor in determining users’ choices of whether to repair or replace a smartphone. It is also one of the most important features of the French repairability score index. Omitting it from a European repair index, as it is the case in the current draft, makes it unfit for purpose. 

Manufacturers are allowed to block repair through software using part pairing 

Part pairing is used to control who can and can’t perform certain types of repairs. This is made possible by the serialisation of spare parts. Some parts have a unique serial number, which is paired by manufacturers to an individual unit of a device using software. If any of these parts need replacing during a repair, they might not be accepted, or lose some of their functionality. The current draft allows this practice to continue. 

The bill unjustifiably makes repair harder for end-users than for professionals  

Rules will oblige manufacturers to make a specific list of 15 types of spare parts available to professional repairers. The list is much shorter in the case of end-users and repair cafes who will have access to only 5 types of spare parts. For example, camera assemblies and external audio connectors will not be available to end-users. If manufacturers reach certain battery durability requirements, batteries won’t be accessible to consumers either. This distinction is purely discriminatory and based on unsubstantiated safety issues. Analysis of data from community repair initiatives shows that the range of repairs performed by end users at repair cafes is wide, requiring access to all the same spare parts used by professional repairers. 

Rules are inconsistent and will not grant a true 7-year-long right to repair 

Draft rules have inconsistent provisions. For example, the draft states that users and professionals should have access to repair and maintenance information for 7 years. But other requirements, such as spare parts, software and security updates are secured for a shorter time span.  This will lead to situations where end-users and professional repairers can get access to repair information, but not to the spare parts necessary for the repair operations to be conducted, or the security updates to keep the devices secure. 

Notes to editors: 

 [1] Letter sent last week to national expertshttps://drive.google.com/file/d/1-Q1m7INs1rIC0PJhSIE5LXL_HHaMPIbL/view

Contacts: 

Cristina Ganapini, Right to Repair campaigner cristina@therestartproject.org 
Ivo Cabral, press & communications manager at ECOS ivo.cabral@ecostandard.org

Photo by Mark A Phillips

More news

12 febrer 2025

Les bateries tenen una vida útil limitada. Assegurar-se que siguin extraïbles i reemplaçables és crucial per allargar la vida útil dels productes més enllà de la durada d’una sola bateria. L’any 2023, es va adoptar finalment el Reglament Europeu sobre Bateries, que va entrar en vigor amb l’objectiu de garantir que aquesta tecnologia clau sigui produïda, utilitzada i gestionada de manera més sostenible. L’article 11 del Reglament sobre Bateries se centra específicament en els requisits d’extracció i reemplaçament de bateries portàtils i de bateries de mitjans de transport lleugers (MTL). Aquest article entrarà en vigor el febrer del 2027 i, mentrestant, la Comissió Europea ha estat treballant en unes directrius per a la seva aplicació. La nostra coalició ha aportar propostes al llarg d’aquest procés.  Les directrius per a l’aplicació harmonitzada de l’article 11 del Reglament sobre Bateries han estat recentment publicades al Diari Oficial de la Unió Europea. Tot i que no són vinculants legalment, aquestes directrius aporten llum sobre diverses disposicions de l’article 11 i orienten la seva interpretació i futura aplicació. Com és habitual, hem analitzat de prop el que contenen i el que no.  Definicions i excepcions Per començar, les directrius aclareixen algunes definicions – com, per exemple, qui és considerat un “professional independent” per a les operacions de reparació. També s’ofereixen orientacions sobre els tipus d’eines, seguint l’estàndard EN:45554(2020). No obstant això, és lamentable que, per considerar que una bateria és fàcilment extraïble per part dels usuaris, segons les directrius n’hi hagi prou amb que es pugui retirar amb eines comercialment disponibles, en comptes d’eines bàsiques, la qual cosa (i) faria la reparació més accessible per a tothom i (ii) s’alinearia amb la normativa existent d’Ecodisseny.  Excepcions parcials als requisits de l’Article 11 són possibles per a productes dissenyats per funcionar principalment en entorns humits. Les directrius confirmen cinc criteris que han de complir-se perquè aquestes excepcions siguin permeses -en aquest cas, les bateries només han de ser reemplaçables per un professional independent, no per l’usuari final. Els criteris de “compromís amb la seguretat” i “impossibilitat de redisseny” del producte es mantenen rigorosos, requerint proves directes en la documentació del producte. Com a resultat, seria lògic esperar que els índexs de protecció (IP) dels productes es confirmessin com a insuficients per demostrar el compliment dels criteris. Tanmateix, el text de les directrius conté un error ortogràfic important, especificant que les classificacions IP poden ser considerades “suficients” per demostrar el compliment, un error que cal corregir immediatament per evitar confusions.  Alguns productes es beneficien d’una exempció total de les normes, com ara productes vitals o crítics per a la seguretat, com dispositius mèdics implantables actius o crítics per a la seguretat, o productes que recullen dades contínuament, com dispositius de laboratori o terminals de punt de venda (TPV). Malauradament, els audiòfons també han estat inclosos entre els productes elegibles per a l’exempció total per “riscos de seguretat” en cas de substitució de la bateria, tot i que es pot realitzar perfectament de manera segura per l’usuari.  Què passa amb les bateries dels telèfons intel·ligents? Lamentablement, s’ha perdut una gran oportunitat per garantir que totes les bateries de telèfons intel·ligents i tauletes siguin extraïbles i reemplaçables per les persones usuàries. Després de diversos canvis de criteri per part de la Comissió al llarg del procés legislatiu, les directrius indiquen que, per a les bateries portàtils cobertes per la normativa d’Ecodisseny per a telèfons i tauletes, aquesta tindrà prioritat sobre el reglament de Bateries, permetent una important excepció als requisits d’extracció i reemplaçament per als dispositius que compleixin determinats requisits de durabilitat de la bateria i resistència a l’aigua. Això no només contradiu l’objectiu mateix del Reglament de Bateries, sinó que també corre el risc d’establir un precedent perillós decara als futurs requisits d’Ecodisseny específics per a productes, reforçant una falsa dicotomia entre durabilitat i reparabilitat.  Compatibilitat i disponibilitat de bateries de recanvi Quan és hora de reemplaçar una bateria, s’espera que les bateries de recanvi siguin disponibles i compatibles amb el respectiu dispositiu. També s’espera que la compatibilitat no es restringeixi només a bateries originals. Per sort, les directrius clarifiquen que el disseny de les bateries ha de permetre l’ús tant de bateries originals con de compatibles, mentre que s’asseguri la seguretat, funció i funcionalitat d’ambdues. També prohibeixen les pràctiques de programa que limiten el reemplaçament de bateries influenciant la funcionalitat dels productes, especialment l’emparellament de peces. Tanmateix, el que podria ser un problema és que proveir instruccions de reemplaçament en el manual de l’usuari és només “molt recomanable” i no requerit per als fabricants.  Les bateries de recanvi han de ser tant accessibles com assequibles per permetre realment la reparació. Les directrius especifiquen que les bateries de recanvi s’han d’oferir durant almenys cinc anys després de la comercialització de la darrera unitat del producte. També ofereixen orientacions sobre el termini màxim de lliurament, fent referència als requisits existents d’Ecodisseny, i afirmen que les bateries s’han d’oferir a un preu raonable i no discriminatori. Tanmateix, aquest concepte no es defineix més detalladament. Un criteri basat en la proporcionalitat respecte al preu del producte seria adequat, ja que diversos estudis han demostrat que els consumidors tendeixen a substituir en lloc de reparar quan el cost total de la reparació supera el 30% del preu d’un producte nou o equivalent. Atès que els costos de reparació inclouen no només les peces de recanvi sinó també la mà d’obra i els costos de transport, seria recomanable establir un llindar proporcional molt per sota del 30% del cost d’un producte nou. Aquesta mesura hauria d’aplicar-se també de manera general a totes les peces de recanvi dels productes coberts pels requisits de reparabilitat, ja que la Directiva sobre el Dret a la Reparació també …