To empower consumers to choose repair we need to bring down barriers such as the high cost of repair and the difficulty to access professionals, which remain market blockers.
This is why we are urging negotiators to keep the following six crucial provisions, which were introduced by the European Parliament:  

1) Deliver right to repair for all products
Europeans are rapidly embracing the circular economy. The data collected in thousands of repair cafés proves that EU citizens want to repair a broad range of products. The new repair rules (Art5) should at least cover the products listed in Annex II and bicycles (as proposed by the EU Parliament).
We call on negotiators to maintain ambition on the broad product scope of the ban of anti-repair practices, as in the Parliament’s version of Art9.a (new):
“6.  Member States shall ban practices that impede consumers to exert their right to repair, including but not limited to:

(…) (b) prohibiting any contractual, hardware or software technique that could prevent or limit repair and prohibit the refusal to repair a good that has been previously repaired by an independent repairer, non-professional repairer or end-user.”

2) Broad and affordable access to repair information and all spare parts
Broad and affordable access to spare parts is essential to ensure repair options for consumers and to enable the development of a European repair economy. We therefore call on negotiators to keep the Parliament’s version of Art5.3:

“producers shall ensure that independent repairers, remanufacturers, refurbishers and end-users have access to all spare parts and all repair-related information and tools, including diagnosis tools, at a reasonable and non-discriminatory cost for a period corresponding to at least the expected lifespan of the product.”

3) Transparency on pricing of original spare parts
To increase transparency and ensure compliance with reasonable prices for spare parts, it is essential that manufacturers’ publish binding prices of parts on their websites, as proposed in the Parliament’s version of Art5.3 a (new):
3a. Producers shall make available on their websites all information related to repair, such as repair prices and prices of spare parts for the goods listed in Annex II.”

4) Support the use of compatible parts and ban anti-repair techniques enacted by manufacturers
To give affordable repair options to consumers, it is crucial to allow the use of compatible consumables, spare parts and accessories that are not necessarily provided solely by the original manufacturer.
For this to be effective it is also essential to ban any hardware or software technique by which manufacturers limit or make impossible the independent repair or refurbishment of a product, or limit the product’s functionality after repair outside of their authorised networks;

We therefore urge the negotiators to adopt the Parliament’s version of Art5.3 b (new): “3b. Producers shall not impede the repair by any contractual, hardware or software technique. Producers shall not impede the use of original or second-hand spare parts, compatible spare parts and spare parts issued from 3D-printing, by independent repairers when those spare parts are in conformity with requirements under national or Union law.”

5) Empower Member States to introduce repair funds and vouchers
The high cost of repairs is still a key barrier between a product being theoretically repairable and actually repaired. The current system implicitly incentivises product replacement over repair, by not factoring all externalities associated with the throwaway economy. Financial incentives for repair can help mitigate this barrier. Success stories of Austria, Germany and France show how these schemes empower and support consumers, dynamise the local circular economy and save huge amounts of emissions and resources.

We therefore support the Parliament’s reference to the schemes in Art9 a (new):
“2. The measures referred to in paragraph 1 may, for example, take the form of repair vouchers, national repair funds or other actions and incentives.”

6) Priority to repair within the legal guarantee framework
To resolve cases of non-conformity of products during the legal guarantee framework the priority should be given to repair instead of replacement. We therefore support the EU Commission’s proposal:

In Article 13(2) of Directive (EU) 2019/771 the following sentence is added:
In derogation from the first sentence of this paragraph, where the costs for replacement are equal to or greater than the costs for repair, the seller shall repair the goods in order to bring those goods in conformity.”

Contact: 

Cristina Ganapini, Coordinator of Right to Repair Europe 

Mail: info@repair.eu

More news

12 febrer 2025

Les bateries tenen una vida útil limitada. Assegurar-se que siguin extraïbles i reemplaçables és crucial per allargar la vida útil dels productes més enllà de la durada d’una sola bateria. L’any 2023, es va adoptar finalment el Reglament Europeu sobre Bateries, que va entrar en vigor amb l’objectiu de garantir que aquesta tecnologia clau sigui produïda, utilitzada i gestionada de manera més sostenible. L’article 11 del Reglament sobre Bateries se centra específicament en els requisits d’extracció i reemplaçament de bateries portàtils i de bateries de mitjans de transport lleugers (MTL). Aquest article entrarà en vigor el febrer del 2027 i, mentrestant, la Comissió Europea ha estat treballant en unes directrius per a la seva aplicació. La nostra coalició ha aportar propostes al llarg d’aquest procés.  Les directrius per a l’aplicació harmonitzada de l’article 11 del Reglament sobre Bateries han estat recentment publicades al Diari Oficial de la Unió Europea. Tot i que no són vinculants legalment, aquestes directrius aporten llum sobre diverses disposicions de l’article 11 i orienten la seva interpretació i futura aplicació. Com és habitual, hem analitzat de prop el que contenen i el que no.  Definicions i excepcions Per començar, les directrius aclareixen algunes definicions – com, per exemple, qui és considerat un “professional independent” per a les operacions de reparació. També s’ofereixen orientacions sobre els tipus d’eines, seguint l’estàndard EN:45554(2020). No obstant això, és lamentable que, per considerar que una bateria és fàcilment extraïble per part dels usuaris, segons les directrius n’hi hagi prou amb que es pugui retirar amb eines comercialment disponibles, en comptes d’eines bàsiques, la qual cosa (i) faria la reparació més accessible per a tothom i (ii) s’alinearia amb la normativa existent d’Ecodisseny.  Excepcions parcials als requisits de l’Article 11 són possibles per a productes dissenyats per funcionar principalment en entorns humits. Les directrius confirmen cinc criteris que han de complir-se perquè aquestes excepcions siguin permeses -en aquest cas, les bateries només han de ser reemplaçables per un professional independent, no per l’usuari final. Els criteris de “compromís amb la seguretat” i “impossibilitat de redisseny” del producte es mantenen rigorosos, requerint proves directes en la documentació del producte. Com a resultat, seria lògic esperar que els índexs de protecció (IP) dels productes es confirmessin com a insuficients per demostrar el compliment dels criteris. Tanmateix, el text de les directrius conté un error ortogràfic important, especificant que les classificacions IP poden ser considerades “suficients” per demostrar el compliment, un error que cal corregir immediatament per evitar confusions.  Alguns productes es beneficien d’una exempció total de les normes, com ara productes vitals o crítics per a la seguretat, com dispositius mèdics implantables actius o crítics per a la seguretat, o productes que recullen dades contínuament, com dispositius de laboratori o terminals de punt de venda (TPV). Malauradament, els audiòfons també han estat inclosos entre els productes elegibles per a l’exempció total per “riscos de seguretat” en cas de substitució de la bateria, tot i que es pot realitzar perfectament de manera segura per l’usuari.  Què passa amb les bateries dels telèfons intel·ligents? Lamentablement, s’ha perdut una gran oportunitat per garantir que totes les bateries de telèfons intel·ligents i tauletes siguin extraïbles i reemplaçables per les persones usuàries. Després de diversos canvis de criteri per part de la Comissió al llarg del procés legislatiu, les directrius indiquen que, per a les bateries portàtils cobertes per la normativa d’Ecodisseny per a telèfons i tauletes, aquesta tindrà prioritat sobre el reglament de Bateries, permetent una important excepció als requisits d’extracció i reemplaçament per als dispositius que compleixin determinats requisits de durabilitat de la bateria i resistència a l’aigua. Això no només contradiu l’objectiu mateix del Reglament de Bateries, sinó que també corre el risc d’establir un precedent perillós decara als futurs requisits d’Ecodisseny específics per a productes, reforçant una falsa dicotomia entre durabilitat i reparabilitat.  Compatibilitat i disponibilitat de bateries de recanvi Quan és hora de reemplaçar una bateria, s’espera que les bateries de recanvi siguin disponibles i compatibles amb el respectiu dispositiu. També s’espera que la compatibilitat no es restringeixi només a bateries originals. Per sort, les directrius clarifiquen que el disseny de les bateries ha de permetre l’ús tant de bateries originals con de compatibles, mentre que s’asseguri la seguretat, funció i funcionalitat d’ambdues. També prohibeixen les pràctiques de programa que limiten el reemplaçament de bateries influenciant la funcionalitat dels productes, especialment l’emparellament de peces. Tanmateix, el que podria ser un problema és que proveir instruccions de reemplaçament en el manual de l’usuari és només “molt recomanable” i no requerit per als fabricants.  Les bateries de recanvi han de ser tant accessibles com assequibles per permetre realment la reparació. Les directrius especifiquen que les bateries de recanvi s’han d’oferir durant almenys cinc anys després de la comercialització de la darrera unitat del producte. També ofereixen orientacions sobre el termini màxim de lliurament, fent referència als requisits existents d’Ecodisseny, i afirmen que les bateries s’han d’oferir a un preu raonable i no discriminatori. Tanmateix, aquest concepte no es defineix més detalladament. Un criteri basat en la proporcionalitat respecte al preu del producte seria adequat, ja que diversos estudis han demostrat que els consumidors tendeixen a substituir en lloc de reparar quan el cost total de la reparació supera el 30% del preu d’un producte nou o equivalent. Atès que els costos de reparació inclouen no només les peces de recanvi sinó també la mà d’obra i els costos de transport, seria recomanable establir un llindar proporcional molt per sota del 30% del cost d’un producte nou. Aquesta mesura hauria d’aplicar-se també de manera general a totes les peces de recanvi dels productes coberts pels requisits de reparabilitat, ja que la Directiva sobre el Dret a la Reparació també …