Repairing is good for the environment and for your wallet! Extending the lifespan of our electronic and electrical devices would save millions of tonnes of CO2 and hundreds of € for consumers.

What repair activists have been preaching for a long time has been confirmed in a new study by the Öko-Institut on behalf of the German consumer organisation VZBV.

The study looks at the effects of longer use of televisions, smartphones, washing machines and notebooks and concludes: durable products hold the potential of enormous financial savings for consumers and can contribute significantly to the reduction of harmful greenhouse gases.

The results: massive CO2 emissions savings and cost savings

Using the four product groups in the study for a longer period of time has the potential to save 3.93 million tonnes of CO2 equivalents (CO2e) per year — and that is in Germany alone. This corresponds to the emissions of 1.85 million cars. 

The biggest impact we see is on televisions: if we succeeded in using TVs for 13 years — which, by the way, was also the norm until a few years ago — we could save more than two million CO2e annually in Germany.

The environment wouldn’t be the only one benefitting from longer-lasting products, consumers would too. Even by including energy consumption and repair costs, a single consumer can save up to 242€ on a smartphone, for example, if the device is used for seven years. The average usage period of smartphones today is about two and a half years.

Meanwhile, using a notebook for longer — ten years instead of five — can save almost 300 euros.

Policy makers need to act, for better informed consumers and longer-lasting products

Many surveys have already shown in the past that consumers would like products to last much longer. Time and again, consumers complain about products that break prematurely, cannot be repaired or are no longer usable due to a lack of software updates.

So now it’s time for policy makers to act and empower consumers with a right to repair to consciously choose long-lasting and repairable products. It is crucial that consumers are provided with information about the durability and repairability of products.

Today, the purchase price is the only information available to consumers when buying a product, notes the VZBV. Therefore, consumers often resort to choosing the cheaper product and end up paying for it later, alongside the environment.

Image: “Air Pollution in the United States” by United Nations Photo is licensed under CC BY-NC-ND 2.0.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More news

12 febrer 2025

Les bateries tenen una vida útil limitada. Assegurar-se que siguin extraïbles i reemplaçables és crucial per allargar la vida útil dels productes més enllà de la durada d’una sola bateria. L’any 2023, es va adoptar finalment el Reglament Europeu sobre Bateries, que va entrar en vigor amb l’objectiu de garantir que aquesta tecnologia clau sigui produïda, utilitzada i gestionada de manera més sostenible. L’article 11 del Reglament sobre Bateries se centra específicament en els requisits d’extracció i reemplaçament de bateries portàtils i de bateries de mitjans de transport lleugers (MTL). Aquest article entrarà en vigor el febrer del 2027 i, mentrestant, la Comissió Europea ha estat treballant en unes directrius per a la seva aplicació. La nostra coalició ha aportar propostes al llarg d’aquest procés.  Les directrius per a l’aplicació harmonitzada de l’article 11 del Reglament sobre Bateries han estat recentment publicades al Diari Oficial de la Unió Europea. Tot i que no són vinculants legalment, aquestes directrius aporten llum sobre diverses disposicions de l’article 11 i orienten la seva interpretació i futura aplicació. Com és habitual, hem analitzat de prop el que contenen i el que no.  Definicions i excepcions Per començar, les directrius aclareixen algunes definicions – com, per exemple, qui és considerat un “professional independent” per a les operacions de reparació. També s’ofereixen orientacions sobre els tipus d’eines, seguint l’estàndard EN:45554(2020). No obstant això, és lamentable que, per considerar que una bateria és fàcilment extraïble per part dels usuaris, segons les directrius n’hi hagi prou amb que es pugui retirar amb eines comercialment disponibles, en comptes d’eines bàsiques, la qual cosa (i) faria la reparació més accessible per a tothom i (ii) s’alinearia amb la normativa existent d’Ecodisseny.  Excepcions parcials als requisits de l’Article 11 són possibles per a productes dissenyats per funcionar principalment en entorns humits. Les directrius confirmen cinc criteris que han de complir-se perquè aquestes excepcions siguin permeses -en aquest cas, les bateries només han de ser reemplaçables per un professional independent, no per l’usuari final. Els criteris de “compromís amb la seguretat” i “impossibilitat de redisseny” del producte es mantenen rigorosos, requerint proves directes en la documentació del producte. Com a resultat, seria lògic esperar que els índexs de protecció (IP) dels productes es confirmessin com a insuficients per demostrar el compliment dels criteris. Tanmateix, el text de les directrius conté un error ortogràfic important, especificant que les classificacions IP poden ser considerades “suficients” per demostrar el compliment, un error que cal corregir immediatament per evitar confusions.  Alguns productes es beneficien d’una exempció total de les normes, com ara productes vitals o crítics per a la seguretat, com dispositius mèdics implantables actius o crítics per a la seguretat, o productes que recullen dades contínuament, com dispositius de laboratori o terminals de punt de venda (TPV). Malauradament, els audiòfons també han estat inclosos entre els productes elegibles per a l’exempció total per “riscos de seguretat” en cas de substitució de la bateria, tot i que es pot realitzar perfectament de manera segura per l’usuari.  Què passa amb les bateries dels telèfons intel·ligents? Lamentablement, s’ha perdut una gran oportunitat per garantir que totes les bateries de telèfons intel·ligents i tauletes siguin extraïbles i reemplaçables per les persones usuàries. Després de diversos canvis de criteri per part de la Comissió al llarg del procés legislatiu, les directrius indiquen que, per a les bateries portàtils cobertes per la normativa d’Ecodisseny per a telèfons i tauletes, aquesta tindrà prioritat sobre el reglament de Bateries, permetent una important excepció als requisits d’extracció i reemplaçament per als dispositius que compleixin determinats requisits de durabilitat de la bateria i resistència a l’aigua. Això no només contradiu l’objectiu mateix del Reglament de Bateries, sinó que també corre el risc d’establir un precedent perillós decara als futurs requisits d’Ecodisseny específics per a productes, reforçant una falsa dicotomia entre durabilitat i reparabilitat.  Compatibilitat i disponibilitat de bateries de recanvi Quan és hora de reemplaçar una bateria, s’espera que les bateries de recanvi siguin disponibles i compatibles amb el respectiu dispositiu. També s’espera que la compatibilitat no es restringeixi només a bateries originals. Per sort, les directrius clarifiquen que el disseny de les bateries ha de permetre l’ús tant de bateries originals con de compatibles, mentre que s’asseguri la seguretat, funció i funcionalitat d’ambdues. També prohibeixen les pràctiques de programa que limiten el reemplaçament de bateries influenciant la funcionalitat dels productes, especialment l’emparellament de peces. Tanmateix, el que podria ser un problema és que proveir instruccions de reemplaçament en el manual de l’usuari és només “molt recomanable” i no requerit per als fabricants.  Les bateries de recanvi han de ser tant accessibles com assequibles per permetre realment la reparació. Les directrius especifiquen que les bateries de recanvi s’han d’oferir durant almenys cinc anys després de la comercialització de la darrera unitat del producte. També ofereixen orientacions sobre el termini màxim de lliurament, fent referència als requisits existents d’Ecodisseny, i afirmen que les bateries s’han d’oferir a un preu raonable i no discriminatori. Tanmateix, aquest concepte no es defineix més detalladament. Un criteri basat en la proporcionalitat respecte al preu del producte seria adequat, ja que diversos estudis han demostrat que els consumidors tendeixen a substituir en lloc de reparar quan el cost total de la reparació supera el 30% del preu d’un producte nou o equivalent. Atès que els costos de reparació inclouen no només les peces de recanvi sinó també la mà d’obra i els costos de transport, seria recomanable establir un llindar proporcional molt per sota del 30% del cost d’un producte nou. Aquesta mesura hauria d’aplicar-se també de manera general a totes les peces de recanvi dels productes coberts pels requisits de reparabilitat, ja que la Directiva sobre el Dret a la Reparació també …