Tournevie, membre de la campanya Right to Repair, és l’única biblioteca d’eines de Brussel·les. Thomas Opsomer, que representa iFixit al comitè directiu de Right to Repair Europe, també és un dels fundadors de Tournevie. El vam visitar a la biblioteca d’eines per conèixer millor la feina que hi fan i el seu paper en la incorporació de la reparabilitat com a indicador dins la nova petjada de carboni de producte (PCF, per les sigles en anglès) per a eines elèctriques.

Hola Thomas, és fantàstic tenir l’oportunitat de visitar un lloc tan especial com Tournevie. Ens pots explicar com funciona?

Tournevie és una iniciativa sense ànim de lucre gestionada gairebé íntegrament per un grup de persones voluntàries compromeses des de fa deu anys. Funciona igual que una biblioteca de llibres, però en lloc de llibres s’hi presten eines elèctriques com serres de calar o polidores, juntament amb tot el necessari per fer-les servir, com paper de vidre o fulles de serra. Les persones usuàries paguen una quota anual i després tenen accés a tota la col·lecció, que inclou més de 500 eines elèctriques i moltes eines manuals. És una alternativa assequible i respectuosa amb el medi ambient davant dels costosos serveis de lloguer o de la compra d’eines per a reparacions o reformes domèstiques.

Com va néixer el projecte Tournevie?

Després d’haver treballat per a un fabricant professional d’eines elèctriques, em frustrava molt la baixa qualitat de moltes eines del mercat, que són barates però acaben espatllant-se fàcilment i llençant-se. Sovint amics meus em demanaven consell sobre quina eina comprar, i jo els proposava ajudar-los a trobar una eina de segona mà de bona qualitat en lloc de comprar-ne una de nova i barata. Però, és clar, aquest enfocament té un abast limitat. Quan vaig saber que s’havia obert una biblioteca d’eines a Kortrijk, vaig pensar que realment n’hi hauria d’haver una a Brussel·les, tot i que no em veia preparat per impulsar el projecte tot sol. Va ser llavors quan l’Olivier es va posar en contacte amb mi amb la mateixa idea, i vam decidir embarcar-nos plegats en aquesta aventura amb altres persones voluntàries.

Per tant, és una gran manera de reduir residus i, alhora, fer que les eines siguin més assequibles per a la gent, oi?

Sí, absolutament. Facilitar l’accés a eines de qualitat a preus assequibles és al centre dels nostres valors. Per això volem mantenir les quotes baixes, perquè tothom en pugui treure profit i perquè resulti més atractiu que comprar una eina barata per a un sol ús. Volem que Tournevie continuï sent accessible per a tothom.

Això és molt important. Tornant a l’impacte ambiental de les eines, ens pots parlar d’aquesta nova norma sobre la petjada de carboni de producte (PCF)?

Sí, la DIN SPEC 91519 és una norma tècnica que estableix com calcular la petjada de carboni d’una eina elèctrica mitjançant el que s’anomena una “unitat funcional”, és a dir, per exemple, quants grams de CO₂ calen per perforar amb un trepant.

Treballar en això era molt important per a mi perquè, precisament, el que fem amb Tournevie és reduir la petjada de carboni facilitant l’accés a eines més duradores.

No és gaire difícil mesurar la petjada associada a la fabricació d’un producte o la quantitat d’energia que consumeix. Per a mi, la part més interessant era relacionar-ho amb la vida útil. Sabem quants grams de CO₂ genera la fabricació i el cicle de vida d’una serra circular. La qüestió és: entre quants talls repartiràs aquesta petjada? Com ho defineixes?

I aquí és on entra en joc la reparabilitat de l’eina, oi?

Exactament. El primer element és el que s’anomena la “vida útil de referència”, és a dir, la vida mitjana abans que l’eina s’espatlli. Això depèn de la qualitat del producte.

La segona part és la “vida útil ampliada”, que és el que s’obté gràcies a la reparació. La probabilitat d’aquesta ampliació depèn sobretot de l’economia de la reparació. Si reparar és massa car, és poc probable que es faci. Com més barates siguin les peces de recanvi, més econòmica serà la reparació i més gran serà el factor d’ampliació de la vida útil que pots incloure en el càlcul de la petjada. Si no hi ha peces de recanvi disponibles, no és possible allargar la vida útil.

Com va ser el procés per incorporar la reparabilitat i el preu de les peces de recanvi a la norma?

Fa uns deu anys que treballo en criteris objectius per avaluar la reparabilitat i ja havia participat en la norma EN 45554, que defineix un mètode general per avaluar-la. Volia que alguns d’aquests criteris s’incorporessin a aquesta nova norma. Alguns dels fabricants implicats ja eren molt conscients de la realitat de la reparació, perquè aquest procés el van impulsar algunes de les millors marques, que ja tenen en compte la reparació a l’hora de dissenyar els seus productes. Però no sabien ben bé com integrar-ho. I, sens dubte, no haurien pensat en el preu de les peces de recanvi com un element rellevant. El que jo vaig aportar des de la meva experiència a la campanya Right to Repair va ser precisament la importància d’aquests preus, així com les investigacions que demostren que la probabilitat de reparar està directament relacionada amb el cost de la reparació. Per això vam proposar que això s’incorporés a la fórmula d’ampliació de la vida útil.

Sens dubte, l’assequibilitat de la reparació és un dels aspectes clau de la nostra feina dins la campanya. Ara que la norma ja s’ha publicat, què significa això a la pràctica?

La norma està disponible gratuïtament i la poden utilitzar fabricants que vulguin indicar la petjada de carboni de les seves eines. Abans no existia cap mètode harmonitzat, de manera que no hi havia manera de comparar la petjada d’un trepant de dues marques diferents. Ara serà possible saber quin trepant té una petjada més baixa per forat perforat.

Crec que també és molt important destacar que és la primera norma d’aquest tipus que realment té en compte la reparació. Ja existeixen normes per calcular la petjada dels productes, però aquesta és la primera que incorpora l’ampliació de la vida útil mitjançant la reparació, basada en el preu de les peces de recanvi, dins la petjada real del producte per unitat de rendiment.

És una victòria molt important per a la campanya Right to Repair.

Sí! Crec que és un precedent molt valuós per garantir que futures normes similars també tinguin en compte la reparabilitat.

Gràcies per compartir aquesta gran notícia amb nosaltres! Per acabar, com pot la gent donar suport a la feina de Tournevie?

En primer lloc, podeu donar-nos suport fent-vos-en membres i venint a demanar eines en préstec en lloc de comprar-ne. I, si teniu una mica de temps lliure, també ens podeu donar un cop de mà de forma voluntària al taulell de préstec, especialment si teniu experiència en bricolatge.

Si vols saber més sobre Tournevie, pots visitar el seu web: http://www.tournevie.be

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *