Per Claudia Bosch, coordinadora de la Campanya Electrònica Justa de SETEM Catalunya i membre de Right to Repair Europe.
L’Estat espanyol està treballant en la transposició de la Directiva europea sobre el dret a reparar, a través de la Ley de Consumo Sostenible (Llei de Consum Sostenible), liderada pel Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030. L’esborrany de la futura Llei incorpora algunes mesures per facilitar la reparació de productes, combatre l’obsolescència programada, millorar la informació que reben les persones consumidores i introduir incentius per reparar en lloc de substituir. Tot i que el text suposa un avenç i recull algunes propostes plantejades per la societat civil, algunes qüestions clau, com ara una definició més clara dels “preus raonables de reparació” o l’aplicació d’incentius fiscals, entre d’altres, continuen sense tenir-se en compte.
La Directiva sobre normes comunes per fomentar la reparació de béns (Directiva (UE) 2024/1799 —coneguda habitualment com la Directiva sobre el dret a reparar—, aprovada l’any 2024, exigeix als Estats membres que tinguin preparada la seva transposició abans del 31 de juliol de 2026.
A l’Estat espanyol, aquesta transposició està liderada pel Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 (Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030), i s’ha agrupat amb la transposició de la Directiva sobre l’empoderament de les persones consumidores per a la transició ecològica (Directiva (UE) 2024/82). Aquesta combinació donarà lloc a la futura Ley de Consumo Sostenible (Llei de Consum Sostenible), que actualment és encara un avantprojecte de llei i no complirà el termini de transposició del 31 de juliol de 2026.
Diverses organitzacions locals, algunes de les quals formen part de la coalició Right to Repair Europe, hem seguit molt de prop aquesta transposició amb l’objectiu de defensar la integració de mecanismes eficaços que promoguin el dret a reparar i aprofitin al màxim les oportunitats que ofereix la Directiva per legislar a favor d’un millor accés als criteris de reparabilitat, les peces de recanvi, la informació sobre reparacions i els serveis de reparació, perquè reparar sigui una opció més assequible. Des de 2023 hem mantingut diverses reunions amb el Ministeri, hem dut a terme una campanya amb motiu del Dia Internacional de la Reparació per impulsar aquestes reivindicacions, hem participat en la consulta pública oberta sobre la llei durant l’estiu de 2025 i vam celebrar una reunió final el passat mes de febrer de 2026.
Reparadores durant el Dia Internacional de la Reparació a Barcelona, l’any 2023.
ASPECTES POSITIUS I NEGATIUS DE L’ÚLTIM ESBORRANY DE LA LLEI SOBRE EL DRET A REPARAR
El Ministeri s’ha mostrat, en general, receptiu a les demandes de la societat civil, tot i que algunes han topat amb les limitacions imposades per altres ministeris i amb el temor de presentar un esborrany massa ambiciós que pogués posar en risc la seva aprovació per part de les forces més conservadores del Congrés.
Fem aquí un resum dels aspectes més destacats:
Pràctiques deslleials i enganyoses:
Els aspectes que cal tenir en compte per considerar una pràctica deslleial per enganyosa incorporaran també, a partir d’ara, les característiques ambientals dels béns i serveis i, en concret, la seva circularitat, durabilitat, reparabilitat i reciclabilitat.
A més, s’hi afegeixen noves pràctiques expressament prohibides, associades a l’obsolescència programada prematura dels béns (I).
Més informació i més claredat per a les persones usuàries i consumidores:
- Sobre la garantia: L’esborrany preveu aclarir la informació sobre la garantia legal de conformitat i la garantia comercial de durabilitat per evitar confusions entre les persones consumidores i usuàries, mitjançant una etiqueta harmonitzada a escala de la Unió Europea de la garantia comercial i un avís harmonitzat sobre la garantia legal de conformitat.
- Informació requerida als serveis de comparació de béns i serveis: Aquest tipus de serveis hauran de facilitar informació sobre el mètode de comparació, els béns i serveis objecte de la comparació i els proveïdors d’aquests béns i serveis, així com les mesures adoptades per mantenir aquesta informació actualitzada. Això inclou també comparacions sobre aspectes de circularitat, com ara la durabilitat, la reparabilitat o la reciclabilitat. Amb aquesta mesura es protegeix la ciutadania i s’evita que aquestes comparacions siguin confuses o enganyoses.
Formulari europeu d’informació sobre la reparació
Els reparadors i les reparadores podran utilitzar, de manera voluntària, el formulari europeu gratuït d’informació sobre la reparació. Aquest formulari recollirà la informació següent:
- Les característiques principals del servei de reparació.
- La identitat del reparador o reparadora i les dades de contacte.
- El preu de la reparació.
- La modalitat de prestació del servei de reparació i el termini de prestació del servei.
Això permetrà a les persones consumidores valorar i comparar els diferents serveis de reparació. La mesura pretén reforçar la confiança en aquests serveis, aportant més informació abans de dur a terme la reparació.
Reparar abans que substituir
Tal com estableix la Directiva, els fabricants estaran obligats a oferir als consumidors l’opció de reparar els productes de manera gratuïta o a un «preu raonable», en el marc del dret a la reparació durant el període de garantia legal. Si el consumidor opta per la reparació, la garantia s’ampliarà dotze mesos, oferint així un incentiu per escollir la reparació en lloc de la substitució. El projecte de llei no ha inclòs una definició més clara del que constitueix un «preu raonable», ni tampoc del que constitueix un «preu raonable» per a les peces de recanvi, malgrat les nostres demandes.
Una novetat que sí que inclou el projecte de llei és que es podran oferir productes reacondicionats com a productes de substitució mentre s’estigui duent a terme una reparació durant el període de garantia legal, i també quan el consumidor opti per la substitució en lloc de la reparació.
L’esborrany incorpora també una de les principals reivindicacions de les entitats: un bonus a la reparació, similar al que ja funciona a França. El cost econòmic de les reparacions és una de les principals barreres a l’hora de reparar. Aquest bo permetrà incentivar la reparació, ja que reduirà el cost del servei per a la ciutadania.
Seran els mateixos productors i, si escau, els seus representants autoritzats, importadors o comercialitzadors, individualment o de manera associada, a través dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor (RAP), els qui aportaran aquest finançament. El bo només es podrà utilitzar per reparar els productes coberts per la Directiva sobre el Dret a Reparar.
Tot i que les entitats han demanat que el bo cobreixi el mateix percentatge del cost de la reparació independentment de l’antiguitat del producte, aquesta proposta no s’ha incorporat. Així doncs, l’esborrany estableix el següent esquema de finançament:
a) Durant els dos anys posteriors al venciment del termini de la garantia legal de conformitat o de la garantia comercial corresponent, la contribució al finançament dels costos de reparació serà del 20 %.
b) Durant el tercer any, la contribució al finançament dels costos de reparació serà del 10 %.
c) Durant el quart any, la contribució al finançament dels costos de reparació serà del 5 %.
Aquest sistema només funcionarà per als productes inclosos en l’àmbit de la Directiva sobre el dret a la reparació. Per beneficiar-se d’aquesta reducció, les persones consumidores hauran de recórrer a un servei de reparació inscrit a la Plataforma Europea de Reparació en línia, que haurà de garantir que la reparació no és conseqüència d’un mal ús del producte. Els reparadors i reparadores descomptaran directament aquest percentatge del preu de la reparació en el formulari europeu d’informació sobre la reparació.
Posteriorment, el reparador o reparadora podrà sol·licitar el reintegrament d’aquest percentatge als productors o, si escau, als seus representants autoritzats, importadors o comercialitzadors, que hauran d’abonar-lo en un termini màxim de 30 dies des de la sol·licitud.
Els productors publicaran anualment els imports destinats al finançament de les reparacions, la llista dels serveis de reparació als quals hagin transferit aquests imports i la quantitat de béns reparats, així com el nombre de sol·licituds rebutjades. Això proporcionarà dades rellevants per avaluar l’impacte del bo i també per supervisar fins a quin punt els productors rebutgen cofinançar les reparacions i per quins motius.
Les entitats també hem proposat una política fiscal favorable, com ara una reducció de l’IVA dels productes de segona mà o recondicionats, però aquesta mesura no s’ha incorporat a l’esborrany perquè no ha estat acceptada per altres ministeris.
Plataforma en línia sobre reparació
A l’Estat espanyol s’ha optat per crear una secció nacional dins de la interfície comuna de la plataforma europea en línia prevista per la Directiva sobre el Dret a Reparar. Aquesta secció no només inclourà serveis de reparació, sinó també establiments de venda de productes recondicionats, compradors de productes defectuosos per al seu recondicionament i iniciatives de reparació participativa, com ara els repair cafes. La incorporació d’aquesta diversitat d’actors a la plataforma també ha estat una de les demandes de les entitats que finalment s’ha incorporat, i considerem que contribuirà a donar a conèixer aquestes iniciatives entre la ciutadania i, en conseqüència, a reforçar-ne l’autonomia i els coneixements en matèria de reparació.
PRÒXIMES PASSES
Actualment, aquest darrer esborrany es troba en fase de tramitació en el marc del procediment TRIS (Sistema d’Informació sobre Reglamentacions Tècniques) de la Comissió Europea. Per tant, encara hi ha una última oportunitat per participar en la consulta pública, que romandrà oberta fins al 15 de setembre de 2026, i reforçar el suport als aspectes positius de la llei, així com demanar la reformulació dels punts més febles.
Posteriorment, l’esborrany es portarà al Congrés perquè sigui sotmès a la votació definitiva.
És decisiu continuar pressionant els governs nacionals que encara no han completat la transposició, per tal d’aprofitar al màxim les oportunitats que obre la Directiva sobre el dret a la reparació per fer que reparar sigui més accessible i assequible.
Tenim moltes ganes de veure-us a totes en acció durant el Dia de la Reparació 2026!
NOTES:
(I) Aquestes inclouen:
- Ocultar a les persones consumidores el fet que una actualització de programari pugui afectar negativament el funcionament de béns amb elements digitals o l’ús de continguts o serveis digitals.
- Presentar com a necessària una actualització de programari que només millori característiques de funcionalitat, però que no sigui necessària per garantir la conformitat del producte.
- Fer qualsevol comunicació comercial en relació amb un bé que contingui una característica introduïda per limitar-ne la durabilitat, malgrat que l’empresari disposi d’informació sobre aquesta característica i els seus efectes en la durabilitat del bé.
- Afirmar falsament que, en condicions normals d’ús, un bé té una durabilitat determinada en termes de temps o intensitat d’ús, o presentar un bé com a no susceptible de reutilització o no apte per a la segona mà sense que sigui cert.
- Presentar un bé com a apte per a la reparació quan no ho sigui.
- Induir les persones consumidores a creure que els seus béns no es poden reparar a causa d’una reparació o inspecció prèvies per part d’un reparador o reparadora independent o d’un usuari o usuària final, o mitjançant afirmacions falses que aquesta reparació o inspecció genera riscos relacionats amb la seguretat.
- Induir la persona consumidora o usuària a substituir, omplir o reposar elements fungibles d’un bé abans del que sigui necessari per raons tècniques.
- Ocultar informació sobre el deteriorament de la funcionalitat d’un bé quan s’utilitzin elements fungibles, peces de recanvi o accessoris no subministrats pel productor original, o afirmar falsament que aquest deteriorament es produirà.