Entrada del blog escrita per Katrin Meyer, directora del Runder Tisch Reparatur (Taula Rodona de Reparació)
El parlament alemany (Bundestag) ha aprovat recentment una legislació d’ecodisseny fonamental, la qual és una gran victòria per al moviment de reparació no comercial. Per primer cop, els membres de la iniciativa de reparació voluntària obtenen el dret legal a recanvis i informació sobre reparació que els fabricants han de posar a disposició als ‘reparadors professionals’. Gràcies en part a la persistència del Runder Tisch Reparatur, membre de l’equip directiu de la coalició del dret a reparar, la llei necessita una burocràcia excepcionalment petita per a verificar l’elegibilitat. Tot i això, encara es manté irresolt un gran buit regulador tot i les crítiques obertes.
Les regulacions de l’ecodisseny a la UE han requerit als fabricants des de l’any 2021 a concedir accés als ‘reparadors professionals’ a recanvis i informació sobre reparació. Tot i que el terme ‘reparador professional’ va quedar indefinit a la llei alemanya durant anys i en la pràctica es va interpretar gairebé només com a ‘reparador comercial’. La nova llei alemanya clarifica que les iniciatives de reparació voluntària on les reparacions són dutes a terme gratuïtament però amb un domini genuí tenen igualment el dret a tenir aquests recanvis i manuals de reparació.
Com poden obtenir accés els reparadors i reparadores no comercials
Sota la nova llei, les persones reparadores no comercials ara són legalment definidets com a: electricistes llicenciats qualificats per a tasques específiques o representants d’iniciatives de reparació que proveeixen serveis de reparació gratuïts (§2 Apartat 1 Núm. 12).
Els fabricants no poden denegar als i les reparadores no comercials l’accés als recanvis i la informació sobre reparació un cop han aportat l’evidència necessària (§15 Apartat 4 Núm. 3).
El llindar per a proveir aquesta evidència és deliberadament baix, cosa que és el resultat de la contribució del Runder Tisch Reparatur durant el procés legislatiu. Els reparadors i reparadores no comercials han de proveir els fabricants tres tipus d’evidència per a tenir accés als recanvis i informació sobre reparació restringida:
1. Prova d’afiliació al sector
Prova de què treballes com a una iniciativa de reparació no comercial. Això pot agafar diverses formes: afiliació a una organització de reparació, poders d’una cadena de reparació o qualificació formal com a electricista per a tasques especificades. Fonamentalment, la llei declara que aquesta prova d’afiliació “simultàniament serveix com a prova de competència tècnica.” No es requereix a les persones voluntàaries cap examen de competència o certificació separada.
2. Assegurança de responsabilitat civil
Prova d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil de les activitats de reparació. Això es pot demostrar amb una simple declaració de sí o no. Una assegurança de responsabilitat civil grupal està explícitament permesa.
3. Compliment de les normes de seguretat
Una autodeclaració del compliment de les normes generals reconegudes per a la reparació d’equipament elèctric.
Un cop aquests tres tipus d’evidència han estat presentats, se’ls prohibeix legalment als fabricants denegar l’accés.
Reparadors comercials: Un sistema de dos nivells
La llei crea un camí més clar però més complex per als comerços de reparació comercial, depenent del seu estat legal.
Per a comerços artesans (registrats sota la legislació del comerç artesanal): El procés és directe. Un carnet d’artesà (Handwerkskarte, una credencial estàndard expedida per les cambres d’artesania) serveix com a prova completa de domini i compliment de les regulacions de reparació d’equipament elèctric. Només es requereix addicionalment una prova d’assegurança de responsabilitat civil.
Per a reparadors comercials no registrats: Qualsevol comerç no registrat formalment com a comerç artesanal ha de demostrar independentment tres coses a cada fabricant: prova de registre de negoci, una autodeclaració de domini i compliment i prova d’assegurança de responsabilitat civil.
El buit crític: Les botigues de reparació independents
Els negocis de reparació comercial que operen fora del sistema formal d’artesania com per exemple botigues independents de reparació de telèfons mòbils cauen en un buit legal. Aquests han de negociar individualment amb cada fabricant per a provar la seva competència amb cap camí estandarditzat. A diferència dels tallers de reparació oberts o els negocis d’artesania registrats, no tenen cap protecció legal si els fabricants simplement refusen la seva evidència.
Aquest buit ha estat criticat pel Runder Tisch Reparatur durant el procés legislatiu. Avui, aquest buit afecta un nombre de reparadors raonable. Però mentre les regulacions d’ecodisseny europeu s’expandiran a petits electrodomèstics (sota la regulació de la UE 2024/1781) i potencialment altres categories de productes, milers de negocis de reparació independents es trobaran amb aquest problema.
Els negocis de reparació professional haurien de tenir la mateixa certesa legal que els tallers de reparació oberta. Una botiga independent tècnicament competent de reparació de telèfons mòbils mereix el mateix accés garantit a recanvis i manuals que un negoci d’artesania registrat.
Què va passar en comptes d’una solució
Durant l’audiència parlamentària a finals de maig, el Runder Tisch Reparatur va presentar una proposta concreta: permetre l’institut de recerca de materials federals a reconèixer registres o sistemes de certificació addicionals com a prova de domini. Això hauria resolt el problema pragmàticament sense haver d’esperar fins a la pròxima revisió de la llei.
El parlament alemany va reconèixer el buit regulador però es va abstenir d’implementar una solució. En canvi, només va demanar al govern federal estudiar com es podria acomodar millor els reparadors comercials fora del sistema artesanal, posposant indefinidament el problema amb èxit.
Què està en joc
El moviment de reparació alemany ha aconseguit coses significatives amb el recent transcurs de la legislació d’ecodisseny: les iniciatives de reparació voluntàries ara estan empoderades legalment. Però la llei s’absté de protegir completament els reparadors i reparadores professionals independents. Mentre Europa es mou cap a una legislació més forta del dret a reparar, aquesta inconsistència es tornarà cada cop més problemàtica, especialment quan les botigues de reparació petites i independents són vitals per als ecosistemes de reparació locals que prosperen en tot el continent.